lunes, 9 de enero de 2012

Glops miraculosos d'infusió

Tornem-hi: avui per això més relaxada...
suposo que m'hi estic acostumant (o no) però tan se val.
Glop d'infusió. Una infusió relaxant, d'aquestes que porten til.la i melissa i totes aquestes coses.
 Saborejo la infusió. Sense sucre, evidentment. Sempre sense sucre, a exepció del cafè.
Els glops suaus em transporten al barri de gràcia de Barcelona (a on he pres més infusions, segurament) Concretament, n'estic segura, al carrer gran de gràcia. Solía anar a una granja a pendre una infusió cada matí abans d'anar a treballar. "Aroma", així es dèia la Granja. L'últim que sé és que van cambiar el nom de la granja.
M'encantava aquell local.
Entrava i saludava a la cambrera, em trèia la jaqueta i m'assèia a "la meva taula", haig de reconèixer que quan estava ocupada m'emprenyava bastant i n'havia de buscar una altra.
Llabors demanava la meva infusió. Normalment un tè verd i a continuació trèia de la bossa el meu diari personal, el meu estoig amb boligrafs i algunes revistes i retalls.
Llabors encenía un cigarret i només existía jo, la meva infusió, el meu diari i el que escribía. El meu món.
M'encantava. Donaría el que fos per tornar a tindre aquells moments.
Tasses d'infusions que inspiraven lletres, relats i fantasies que fèien que a vegades s'em passés el dia volant.

-Que misteriosa eres-
Em dèia sobint aquell home sud-americà de la botiga del costat que venía sempre a les 11h a fer el cafè.
Li agradava molt veure'm escriure.

Jo, els meus diaris, les infusions, els cafès, els cigarrets i els meus pensaments. Val...si, també alguns plors i menjades de coco, però també superacions, reptes i somriures.


Ara, amb insomni, potser penso que aquests glops d'infusions poden ser miraculosos.
M'agradaria que ho fóssin i que un conill i un home amb barret em cantéssin: "feliz no cumpleaños"

4 comentarios:

  1. No hi ha records millors que els viscuts a un barri com Gràcia. Jo també recordo aquesta etapa teva però a un parell de cafeteries diferents de la que dius. Una al carrer Astúries i l'altra més enllà, no recordo el nom. Un dia tornarem les dues juntes per allà.

    ResponderEliminar
  2. Gràcie és un poble que sobreviu a la fastigosa ciutat de Barcelona.

    T'acompanyo a l'insomni xD

    ResponderEliminar
  3. Home, això de fastigosa Barcelona sobra. Tota ella és una ciutat meravellosa.

    ResponderEliminar
  4. Leti, clar que si!! recordo aquelles tardes fent cafès al barri de Gràcia esperant per entrar al cine, jajajajaja, vam passar bons moments en aquell barri.
    Guardo bons records del barri de Gràcia. I estic seguríssima que quan passem aquesta etàpa tan complicada tornarem a fer cua al cine i ens cagarem de por als lavabos de la sala bosque, jajajajaja, i per altra banda, suposo que el que ha vulgut dir la Juka és que Gràcia és un barri maravellós comparat amb la resta de barris de Barcelona, ja que la resta de Barcelona sembla molt "ciutat" i Gràcia, depèn d'on caminis sembla un poble.
    Tot depèn dels ulls amb els que ho miris.
    Un petonet a les dues!!!

    ResponderEliminar