L'estrella més gran del cel

S'acosta la nit, la fosca nit, i tu, delicada i aparentment fràgil, t'aixeques de la cadira que fa anys que tens al costat del radiador.
Fa dues hores que hauria d'haver arribat i misteriosament no ha aparegut.
Encens una espelma groga.
L'encens amb un llumí. Un llumí que desprèn aquella olor que tant t'agrada.
Et transporta a la olor de polvora d'aquelles nits de sant Joan a casa l'àvia.
- No trigueu gaire en tornar, que us he fet galetes- Et dèia ella preocupada.
Recordes com tu i el teu germà corríeu pels carrers del poble amb un petard cada ú com si del tresor més guardat és tractés, recordes els camins espigosos, la lluna i els pares amb la mainada a coll observant les fogueres.
Recordes que vau arribar tard a casa. Tan sols éreu uns nens, no tenieu maldat, només volieu tocar la lluna; Volieu arribar a tocar la lluna i portar-li una estrella a l'àvia, que sabíeu que us estava preparant galetes casolanes.
Potser vau entrar a casa passades les dotze de la nit.
Encara recordes amb un nus a la gola, la teva cara bruta, contenta i cansada al entrar a casa, que al cap de poc es va tornar trista i nèta per les llàgrimes que vas deixar caure.
Tu ja sabíes què havía passat, doncs la teva cosina alguna vegada t'havia parlat de la mort i també ho havies vist a la televisió; En canvi, el Pol semblava extranyat, es va acostar a l'àvia poc a poc miran-te a tu com demanan-te permís i li va agafar la mà, la va sacsejar una mica:
- Àvia, desperta, avui no és un dia per anar a dormir aviat...és Sant Joan...i saps què? Hem agafat una estrella per tu!
- Pol, crec que l'àvia ha anat a buscar totes les estrelles del cel per nosaltres -
vas dir tu amb les llàgrimes netejant la teva cara i agafant la mà del teu germà.
És per això que evites encendre llumins.
T'aixeques sobresaltada, alguna cosa ha trecat la teva concentració. És la porta, algú ha picat a la porta. Serà ell?
Evidentment, al obrir la porta allà t'el trobes, de peu amb la cara bruta i una bufanda groga:

- Perdona per arribar tan tard...he estat buscant l'estrella més gran del cel per tu.

Abraces amb emoció al teu germà i seieu a taula mirant-vos als ulls l'un a l'altre en silenci.
Plores...cau una llàgrima i apaga l'espelma, es fa la nit, la foscor...

(O no) Ara tens l'estrella més gran del cel.