viernes, 25 de noviembre de 2011

CONFOSA PEL SOL

Confosa...comences a despertar.
No entens perquè no vas abaixar la persiana del tot, doncs ja t'ha passat altres vegades; Quan comença a sortir el sol, filtra per les reixetes d'aquesta i no et deixa acabar de descansar.
Aquestes entrades de llum agafen una prespectiva curiosa que et fa pensar en la potència del sol a les vuit del matí.
Perquè penses aquestes coses tan aviat? Segurament perquè t'ha despertat un raig de llum i a tu això et molesta, et destorba i et dius a tu mateixa que d'avui no passa, que avui baixaràs la persiana fins l'última reixeta, però els dies passen i la llum et desperta enfocant la teva cara pàlida amb els teus ulls concentrats en un punt fix.



Et platejes aixecar-te del llit, ja que el sol fa que la teva mandra no pugui desenvolupar-se en pau, però per altra banda...on estaries millor que al llit?
Aquest moment de reflexió et sol durar uns deu minuts, en el qual et passen moltes coses pel cap: seguir dormint amb la persiana tal i com està, aixecar-te i abaixar la persiana del tot i seguir dormint, girar-te de boqueta rosa, etc...però tu prefereixes mirar el sostre.
No saps ben bé perquè però mirar el sostre mentres van passant els rajos de sol, et fa sentir menys vilnerable, llabors quan han passat els deu minuts aproximadament, t'aixeques i decideixes sortir a tocar els rajos de sol sencers; Aquests que de moment només s'han deixat entreveure per la persiana de la teva habitació.
Un sol radiant que et fa somriure i ser feliç.
I llabors et tornes a preguntar...realment cal que baixi la persiana del tot aquesta nit?







No hay comentarios:

Publicar un comentario